{"id":174,"date":"2023-10-26T10:08:00","date_gmt":"2023-10-26T10:08:00","guid":{"rendered":"https:\/\/joeltecalexander.com\/?page_id=174"},"modified":"2025-01-07T10:26:11","modified_gmt":"2025-01-07T10:26:11","slug":"inrtoduccio-a-la-tecnica-alexander","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/joeltecalexander.com\/?page_id=174","title":{"rendered":"INTRODUCCI\u00d3 A LA T\u00c8CNICA ALEXANDER"},"content":{"rendered":"\n

Per Joel Moreno Codinachs<\/strong><\/p>\n\n\n\n

DEFINICIONS – CONCEPTES<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquesta xerrada presentar\u00e9 la T\u00e8cnica Alexander. Definir-la del no-res, amb paraules, t\u00e9 el perill de simplificar en exc\u00e9s o de llan\u00e7ar una s\u00e8rie de termes sofisticats que necessiten elaboraci\u00f3 i, a m\u00e9s, i m\u00e9s important, la comprensi\u00f3 del qu\u00e8 realment \u00e9s o pot ser la TA porta associada la viv\u00e8ncia d\u2019una experi\u00e8ncia que \u00e9s necess\u00e0riament nova. I\u2026 com posem paraules a una cosa que no hem experimentat? Com explicar\u00edem el color a alg\u00fa que veu en blanc i negre? <\/p>\n\n\n\n

Per ara dir\u00e9 que \u00e9s una re-educaci\u00f3 psicof\u00edsica que pret\u00e9n alliberar-nos gradualment del domini del nostres h\u00e0bits a trav\u00e9s de posar consci\u00e8ncia a la resposta que produ\u00efm als est\u00edmuls.<\/p>\n\n\n\n

Per comen\u00e7ar per algun lloc, anem a les dues paraules que formen el nom: T\u00e8cnica i Alexander<\/p>\n\n\n\n

Segons el Diccionari Cambridge, t\u00e8cnica, \u00e9s una manera de fer una activitat que necessita destresa.<\/p>\n\n\n\n

I Alexander?<\/p>\n\n\n\n

Frederick Matthias Alexander \u00e9s la persona que va inventar la t\u00e8cnica. Ara no parlar\u00e9 de qui era, no perqu\u00e8 no sigui molt interessant la seva biografia, sin\u00f3 perqu\u00e8 voldria dedicar aquesta estona a explicar el seu treball, i a m\u00e9s, com veurem, anir\u00e0 traient el cap durant la xerrada. S\u00ed que dir\u00e9 que era un actor que va aconseguir superar unes dificultats espec\u00edfiques (es quedava af\u00f2nic despr\u00e9s de recitar) que no es solucionaven amb cap mena d\u2019ajuda, mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s que va descobrir ell i que va resultar ser una reeducaci\u00f3 psicof\u00edsica que millora el funcionament general de l\u2019individu. La TA t\u00e9 m\u00e9s de 120 anys d’hist\u00f2ria, ell va morir el 1955, amb 86 anys, i la seva t\u00e8cnica s\u2019ha anat transmeten fins el dia d\u2019avui.<\/p>\n\n\n\n

Abans de res, una petita reflexi\u00f3 per situar-nos: En quin moment de la nostra vida no hem tingut un entorn, no hem fet estat fent una activitat resultat d’una intenci\u00f3 o no exist\u00edem? Aquests tres par\u00e0metres son tossudament presents en la nostra vida: l\u2019entorn, la intenci\u00f3 que tenim (i que resulta en una activitat) i nosaltres mateixos. <\/p>\n\n\n\n

A qu\u00e8 em refereixo quan dic entorn? Doncs vull dir totes les variables de situaci\u00f3 que ocorren en un moment determinat, o sigui la temperatura que fa, la inclinaci\u00f3 del terra, la qualitat del suport, el soroll ambiental i\u2026 un aspecte que \u00e9s constant, sempre present, en el nostre medi: la for\u00e7a gravetat. Veurem la gran import\u00e0ncia que t\u00e9 aquest fenomen.<\/p>\n\n\n\n

I l\u2019activitat? \u00c9s el que estic fent, \u00e9s el resultat de la meva intenci\u00f3. Fer un esport, esperar l\u2019autob\u00fas o estar no fent \u201cres\u201d son activitats. Ull que, quan diem que no estem fent \u201cres\u201d en realitat tenim una intenci\u00f3 (vull no fer res) i fem una activitat (estic no fent res). <\/p>\n\n\n\n

I qu\u00e8 vull dir amb nosaltres mateixos? Amb aix\u00f2 em refereixo a tot el qu\u00e8 identifiquem com a jo sent el m\u00e0xim de pr\u00e0ctics, inclusius, generals i poc espec\u00edfics: sense entrar en una disquisici\u00f3 psicol\u00f2gica, filos\u00f2fica o espiritual, la totalitat del nostre ser, el que la nostra consci\u00e8ncia identifica com a jo: Pensaments, cos, sensacions, etc<\/p>\n\n\n\n

Tenint en compte aquests aspectes podem entendre la TA a trav\u00e9s de com ens pot servir: <\/p>\n\n\n\n

Amb la TA aprenem, nosaltres (subjecte), a desenvolupar una actitud que, en un moment concret i en un entorn determinat, ens permeti portar a terme la intenci\u00f3 que tinguem, de la manera m\u00e9s \u00f2ptima possible. <\/p>\n\n\n\n

Aquesta definici\u00f3 \u00e9s m\u00e9s senzilla i, tot i que certa, tamb\u00e9 \u00e9s incompleta perqu\u00e8 no estic explicant com amb la TA aprenem a adquirir aquesta actitud. I de fet, aqu\u00ed \u00e9s on es posa interessant el tema. Aquesta xerrada vol ser una petita introducci\u00f3 a aquest \u201ccom\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Per ara, de manera r\u00e0pida dir\u00e9 que:<\/p>\n\n\n\n

1er, treballa des del reconeixement de la unitat psicof\u00edsica de la persona. O sigui, considera un error intentar entendre el que fem amb el cos com a independent de l\u2019activitat mental (o viceversa).<\/p>\n\n\n\n

2on, t\u00e9 en compte tot l\u2019individu, tota l\u2019estona. No aprenem a treballar per trossos o seccions el nostre ser per despr\u00e9s integrar-ne les parts. <\/p>\n\n\n\n

3er, el seu objectiu \u00e9s millorar de manera conscient, la resposta que produ\u00efm a un est\u00edmul, a una intenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

4rt, prioritza optimitzar la manera en qu\u00e8 estem fent la nostra activitat per davant de la necessitat d\u2019aconseguir el nostre fi. Com el Bar\u00e7a d\u2019en Guardiola: la prioritat era jugar b\u00e9, els gols en cap cas deixaven de ser l\u2019objectiu, per\u00f2 ja vindrien.<\/p>\n\n\n\n

I quan dic \u201cfer de la millor manera possible\u201d, qu\u00e8 vull dir? Doncs vol dir triar la manera en la que els nostres recursos psicof\u00edsics (o sigui com fem servir el cos i la ment) estiguin utilitzats amb el seu m\u00e0xim potencial possible, avui.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 no \u00e9s la TA?<\/p>\n\n\n\n

La TA no \u00e9s una ter\u00e0pia. Qui la apr\u00e8n \u00e9s un subjecte actiu, no un pacient, necessita tenir activa la seva consci\u00e8ncia. El seu focus no \u00e9s curar res, a cap nivell, ni ps\u00edquic, ni f\u00edsic, si no optimitzar com funcionem en qualsevol situaci\u00f3. \u00c9s veritat que aix\u00f2 comporta que en molts casos hi hagi millores i que poden ser molt significatives, per\u00f2 en realitat ocorren com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un funcionament m\u00e9s adequat. Com veurem est\u00e0 enfocada en la prevenci\u00f3, no en la cura.<\/p>\n\n\n\n

Per altra banda, no \u00e9s un proc\u00e9s que acabi, en el mateix sentit que la t\u00e8cnica del tennis dona eines per a jugar millor cada dia, per\u00f2 no hi ha un punt on un \u00e9s ja el jugador perfecte.<\/p>\n\n\n\n

H\u00c0BIT<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Anem  al gra:<\/p>\n\n\n\n

El primer concepte que voldria introduir \u00e9s el d’h\u00e0bit. H\u00e0bit \u00e9s la resposta psicof\u00edsica autom\u00e0tica que fem en preparaci\u00f3 o en la realitzaci\u00f3 d\u2019una acci\u00f3. Aix\u00f2 vol dir tot all\u00f2 que fem i pensem que hem de fer quan volem, per exemple, cantar, o la manera preconcebuda que tenim d\u2019estar asseguts, drets, corrent, parlant, etc. Quan tenim la intenci\u00f3 de c\u00f3rrer, producte d\u2019un est\u00edmul extern (p.e. hi ha un lle\u00f3 a 2 metres) o intern (p.e. estar m\u00e9s en forma), el nostre cervell ja t\u00e9 una idea del qu\u00e8 vol dir c\u00f3rrer, el sistema nervi\u00f3s envia els senyals preparatoris associats a l\u2019acte de c\u00f3rrer i tot seguit ens posem a c\u00f3rrer, de la manera habitual, sense pensar si \u00e9s la manera \u00f2ptima o no. El fet de no aturar-nos a re-capacitar, ni tan sols un petit instant, i adonar-nos que, en realitat, estem prenent la decisi\u00f3 de c\u00f3rrer, fa que amb el temps acabem creant un efecte domin\u00f3 entre est\u00edmul, intenci\u00f3, decisi\u00f3 i activitat. (\u00c9s all\u00f2 de que el so del tel\u00e8fon em posa nervi\u00f3s. No, el tel\u00e8fon sona, jo em poso nervi\u00f3s i \u00e9s voluntari. El so del tel\u00e8fon \u00e9s un est\u00edmul extern. Llavors produeixo una intenci\u00f3: em vull posar nervi\u00f3s. Despr\u00e9s prenc una decisi\u00f3: em posar\u00e9 nervi\u00f3s. Finalment faig una activitat: estar nervi\u00f3s). Amb aquest efecte en cadena, acabem fusionant est\u00edmul i resposta i d\u2019aquesta manera ens prohibim qualsevol altra possibilitat de realitzar la nostra acci\u00f3 de manera diferent i, molt possiblement, m\u00e9s \u00f2ptima. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019h\u00e0bit l\u2019hem adquirit al llarg de la nostra vida, l\u2019hem anat construint des de que \u00e9rem petits. Per\u00f2, com \u00e9s que no tenim uns h\u00e0bits que ja siguin optimitzats? Els humans no som naturalment perfectes? La natura no \u00e9s s\u00e0via? B\u00e9, la resposta \u00e9s complexa, de fet no se si est\u00e0 tancada i sobretot, queda fora de l\u2019abast d\u2019aquesta xerrada. La TA, en aquest sentit, \u00e9s molt pr\u00e0ctica, parteix del reconeixement d\u2019una realitat: que les coses podrien anar millor, i no hi van, i ens posa mans a la feina. Per aprendre-la de deb\u00f2 hem d\u2019estar disposats a u, adonar-nos que la majoria de respostes que fem als est\u00edmuls, a la nostra intenci\u00f3, son no-conscients, dos, acceptar que no son \u00f2ptimes i tres, estar disposats a descobrir com millorar-les i com posar-les en pr\u00e0ctica.<\/p>\n\n\n\n

Arribats, doncs, al punt d\u2019acceptar que potser la resposta habitual no \u00e9s la millor,  podr\u00edem fer dues coses: intentar esbrinar per a cada acci\u00f3 quin \u00e9s el nostre h\u00e0bit espec\u00edfic, decidir si \u00e9s \u00f2ptim o no i mirar de substituir-lo per alguna cosa millor. Aix\u00f2 seria una feinada que ratllaria l\u2019impossible i com veurem, parteix d\u2019una suposici\u00f3 que ning\u00fa ha dit que fos certa (realment tenim un h\u00e0bit diferent per a cada acci\u00f3?). La segona opci\u00f3 seria veure si hi ha alguna cosa que podem fer de manera general, global, que ens permet\u00e9s encarar qualsevol situaci\u00f3 de manera \u00f2ptima. I, aqu\u00ed, \u00e9s on ve un dels descobriments m\u00e9s meravellosos d\u2019Alexander. Ell volia corregir un defecte espec\u00edfic, que era l\u2019afonia que li provocava el fet de recitar. Va observar que la seva resposta habitual a la intenci\u00f3 de recitar era comprimir la laringe tirant el cap enrere i, b\u00e0sicament, reduint la seva talla en general. Es va adonar que aquesta resposta (la compressi\u00f3) era l\u2019exageraci\u00f3 d\u2019un h\u00e0bit que estava en funcionament tota l\u2019estona. Senzillament, quan tenia la intenci\u00f3 de recitar, aquest h\u00e0bit no passava desapercebut degut a una demanda psicof\u00edsica m\u00e9s gran (a un esfor\u00e7 mental i f\u00edsic m\u00e9s gran) comparativament a quan estava, senzillament, no recitant. Aquest h\u00e0bit no era, ni m\u00e9s ni menys, que la resposta a una intenci\u00f3 molt m\u00e9s prim\u00e0ria que recitar: el fet de voler estar dret, la resposta a la gravetat, a la constant del nostre medi. Va veure que no podia deslliurar-se del seu defecte espec\u00edfic si abans no millorava una resposta habitual global, que implicava tot el seu ser: havia de optimitzar el seu sistema de suport postural. Quan va aconseguir que els mecanismes que el mantenien dret treballessin amb una efici\u00e8ncia raonable, els problemes espec\u00edfics de la seva laringe van poder comen\u00e7ar a remetre. I encara m\u00e9s, va observar que no nom\u00e9s a ell li passava aix\u00f2 i no nom\u00e9s hi havia una millora del funcionament de l\u2019aparell fonador o respiratori, si no que, en realitat, si aconseguia que el sistema de suport postural treball\u00e9s b\u00e9, molts altres defectes espec\u00edfics de moltes altres persones acabaven millorant. Les parts acabaven trobant la manera de treballar \u00f2ptimament si no interferien amb  funcionament global raonablement bo.<\/p>\n\n\n\n

SUBSTITUCI\u00d3 DE L\u2019H\u00c0BIT – CONSCI\u00c8NCIA<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 \u00e9s exactament el que va observar i poder corregir, doncs? Es va adonar que, en la immensa majoria dels humans, la resposta habitual a la gravetat consisteix en una compressi\u00f3 generalitzada, en un fer-se petit, en el sentit que les posicions relatives de les parts del cos tendeixen a ajuntar-se, enlloc de separar-se: el cap aixafant la columna, els bra\u00e7os i les cames anat en contra del tors o la caixa tor\u00e0cica caient contra la panxa, per exemple. Aquesta tend\u00e8ncia a la compressi\u00f3 comporta un no respectar l\u2019espai interior que necessita el sistema per treballar b\u00e9, provocant problemes diversos,  com per exemple, rigidesa i manca de mobilitat de la caixa tor\u00e0cica al respirar, aixafament de les v\u00edsceres, dur les corbes de la columna fora de lloc, entre molts d’altres, b\u00e0sicament tot el sistema queda comprom\u00e8s i l\u2019equilibri de la persona es veu afectat de manera que a la vegada, \u00e9s obligatori fer m\u00e9s for\u00e7a de la necess\u00e0ria per seguir dret i sovint \u00e9s una for\u00e7a feta amb parts del cos que no estan dissenyades per fer aquesta funci\u00f3, per tant utilitzant m\u00e9s energia de la necess\u00e0ria per mantenir-se dret i, a la vegada, comprimint-se m\u00e9s. Aix\u00f2 activa un cercle vici\u00f3s que engega una tend\u00e8ncia que cada cop \u00e9s m\u00e9s nociva i que provoca un funcionament lluny de ser \u00f2ptim no en una activitat, si no en totes. En canvi, si trobem la manera de mantenir una actitud que previngui la compressi\u00f3 i a l\u2019hora promogui l\u2019expansi\u00f3, el sistema de suport postural treballa de la manera m\u00e9s \u00f2ptima i aix\u00f2 t\u00e9 un efecte benefici\u00f3s en tant que millora la capacitat per a realitzar qualsevol activitat i per tant, per viure.<\/p>\n\n\n\n

En aquest punt va veure una cosa que, per la seva obvietat, ens passa desapercebuda a la majoria, i \u00e9s que els nostres m\u00fasculs, tendons, teixit connectiu, la nostra actitud respecte a la gravetat, etc, en realitat som nosaltres!. Quan responem a un est\u00edmul som nosaltres el subjecte, aquesta resposta no ens ve imposada, no \u00e9s obligat\u00f2ria. L\u2019estem fent nosaltres! Som nosaltres els que decidim, en algun moment, d\u2019alguna manera, encara que sigui de manera subconscient, inconscient, espiritual, provinent d\u2019un trauma infantil o arrel del professor aquell del col\u00b7legi que ens tenia mania, som nosaltres els que ara usem el nostre cos i el nostres pensaments per comprimir-nos com a resposta a la gravetat. Per tant, podr\u00edem dir que hem apr\u00e8s (per unes raons que no son rellevants en quan al funcionament de la t\u00e8cnica), podem dir que hem apr\u00e8s a produir una resposta a l\u2019est\u00edmul de la gravetat que resulta en una tend\u00e8ncia a comprimir-nos. O sigui que la intenci\u00f3 que tots tenim de que el nostre cap no xoqui contra el terra, una intenci\u00f3 primordial, per cert, l\u2019executem ocupant un espai m\u00e9s petit del que en realitat podem ser, dificultant el funcionament de tot el nostre sistema.<\/p>\n\n\n\n

I si, la fem nosaltres, aquesta resposta, pot voler dir que en podem triar una que sigui al l\u2019inrev\u00e9s? o sigui que tendeixi a la descompressi\u00f3? La resposta \u00e9s s\u00ed\u2026 per\u00f2 hi ha un petit entrebanc i \u00e9s que aquesta resposta no \u00e9s habitual, no l\u2019hem apresa, no est\u00e0 integrada i per tant l\u2019hem de triar. Aqu\u00ed \u00e9s on entra la consci\u00e8ncia, l\u2019actitud. En el moment que la deixem de triar, ens passa per davant aquella resposta que portem practicant d\u00e8cades i que est\u00e0 incrustada en el nostre sistema nervi\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n

SISTEMA DE SUPORT POSTURAL<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s veritat que nosaltres tenim integrats (de s\u00e8rie) uns mecanismes que ens mantenen drets. Ara, que els tinguem, no vol dir que funcionin b\u00e9 autom\u00e0ticament. Funcionen, s\u00ed, si no estar\u00edem al terra, per\u00f2 lluny o molt lluny de b\u00e9. Tenen el potencial de funcionar \u00f2ptimament si podem descomprimir-nos i mantenir la tend\u00e8ncia a l\u2019expansi\u00f3, aix\u00f2 s\u00ed, per\u00f2 com, exactament? <\/p>\n\n\n\n

EXPANSI\u00d3 – DESCOMPRESSI\u00d3 – DIRECCI\u00d3<\/strong> PIM\u00c0RIA<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Abans de posar-nos-hi, qu\u00e8 vol dir exactament expansi\u00f3? Expansi\u00f3 \u00e9s un concepte que porta integrades les tres dimensions. Si ens imaginem un globus, quan s\u2019infla d\u2019aire s\u2019expandeix cap a totes les direccions des de dins cap a fora. La TA vol promoure la tend\u00e8ncia a l\u2019expansi\u00f3 des de dins cap a fora, certament, per\u00f2 reconeix una direcci\u00f3 prim\u00e0ria: la que va de baix a dalt, perpendicularment al terra. \u00c9s justament la direcci\u00f3 oposada a la for\u00e7a de la gravetat i la que ens d\u00f3na una expansi\u00f3 m\u00e9s obvia del nostre eix central, que passa a trav\u00e9s de la columna, amb el cap a dalt i les cames i peus a l\u2019altra banda. No vol dir que les altres direccions no siguin necess\u00e0ries, per exemple, volem les espatlles donant espai a la caixa tor\u00e0cica cap als costats o que la mand\u00edbula no tendeixi a incrustar-se al crani i b\u00e0sicament no comprimir la per enlloc, clar, per\u00f2 la direcci\u00f3 \u201camunt\u201d t\u00e9 una consideraci\u00f3 prim\u00e0ria, \u00e9s jer\u00e0rquicament superior a les altres, de manera que si mantenim una actitud que fa que sigui respectada, les altres ho tenen un p\u00e8l m\u00e9s f\u00e0cil. En resum, volem una actitud d\u2019expansi\u00f3 global, ja que el sistema funcionar\u00e0 b\u00e9 si la tend\u00e8ncia a ser gran existeix cap a tot arreu i a la vegada.<\/p>\n\n\n\n

\u00daS <\/strong><\/p>\n\n\n\n

I com aconseguim mantenir una actitud que provoqui una tend\u00e8ncia a l\u2019expansi\u00f3 en totes les activitats de la vida? <\/p>\n\n\n\n

FM va introduir un concepte molt \u00fatil per entendre com d\u2019efectivament o no s\u2019implementava aquesta tend\u00e8ncia en totes les activitats: l\u2019\u00daS. La manera com una persona tria de moure\u2019s, seure, estar quiet, c\u00f3rrer, descansar, etc, viure en definitiva, \u00e9s l’\u00fas. Com ja podem deduir del que hem explicat abans, sempre ens estem usant, ja que sempre estem fent una activitat. L\u2019\u00fas dependr\u00e0 de la nostra intenci\u00f3, del medi i de l\u2019activitat que fem i podr\u00e0 ser conscient, semi-conscient o inconscient, per\u00f2 sempre m\u2019estar\u00e9 usant d\u2019una manera concreta que pot ser m\u00e9s bona (si la meva tend\u00e8ncia general \u00e9s cap a l\u2019expansi\u00f3) o m\u00e9s dolenta ( si tinc una actitud que tendeixi a la compressi\u00f3).<\/p>\n\n\n\n

Hi ha persones que tenen un \u00fas inconscient millor que d\u2019altres? La resposta \u00e9s s\u00ed. Tots som diferents i partim de punts diferents. De totes maneres, donades unes condicions psicof\u00edsiques gen\u00e8riques, on, en realitat, estar\u00edem tots els que som aqu\u00ed i un percentatge molt elevat de la poblaci\u00f3, i contant la grand\u00edssima majoria d\u2019activitats que fem, el punt de partida de l\u2019\u00fas \u00e9s prou irrellevant en la TA, ja que no ens interessa l\u2019\u00fas en quan a inconscient, si no en com, de manera conscient, podem millorar-lo. I la ra\u00f3 ja l\u2019he apuntada abans: estem intentant canviar els nostres h\u00e0bits i en particular el nostre h\u00e0bit de resposta a la gravetat. Aquest h\u00e0bit \u00e9s inconscient, est\u00e0 molt arrelat i molt practicat, per tant ho t\u00e9 tot de cara per prendre el control en el moment que deixem de triar activament una altra manera m\u00e9s efectiva d\u2019usar-nos. O sigui que la feina de triar (i en aquesta paraula ja hi ha el concepte de consci\u00e8ncia) l\u2019ha de fer tothom, independentment de les seves condicions i, la veritat, la dificultat de no deixar-se guiar per l\u2019h\u00e0bit \u00e9s dif\u00edcil per a tots i totes.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019acord, per\u00f2 llavors\u2026 com ho fem? B\u00e9, doncs aqu\u00ed hi ha el moll de l\u2019os. FM va trobar una manera per mantenir un bon \u00fas conscient en qualsevol activitat. Com he dit al principi, per entendre de veritat aix\u00f2 que descriur\u00e9 ara, necessitem una experi\u00e8ncia que, com que no \u00e9s habitual, \u00e9s obligat\u00f2riament nova. Cap explicaci\u00f3 pot substituir aquesta experi\u00e8ncia, aix\u00ed que no ho far\u00e9 molt llarg, ja que, per m\u00e9s llarg i detallat que ho fes no aconseguiria mai transmetre amb paraules el que realment \u00e9s. No \u00e9s un misteri, no \u00e9s m\u00e0gia, no \u00e9s nom\u00e9s accessible a un grup selecte de persones, de la mateixa manera que anar amb bici no \u00e9s res de tot aix\u00f2, per\u00f2 tampoc ning\u00fa es creuria que sap anar amb bicicleta despr\u00e9s d\u2019haver nom\u00e9s llegit un manual d\u2019instruccions. Si que crec, per\u00f2, que \u00e9s molt \u00fatil explicar-ho amb paraules per tenir-ne una idea:<\/p>\n\n\n\n

El prerequisit \u00e9s clarificar on som, situar-nos, i identificar la nostra intenci\u00f3: \u201cqu\u00e8 vull?\u201d. Un cop establert l\u2019objectiu, el primer pas consisteix en aturar all\u00f2 que es fa en preparaci\u00f3, prevenir el qu\u00e8 promou la compressi\u00f3. Tot seguit, volem permetre la tend\u00e8ncia a l\u2019expansi\u00f3, prioritzant la direcci\u00f3 cap amunt del nostre eix central (com hem apuntat abans). Aix\u00f2, sense deixar de \u201cno-fer\u201d tot el que estem acostumats a fer per h\u00e0bit i que hem pogut aturar al primer pas. Un cop som capa\u00e7os de fer raonablement b\u00e9 (recordeu que \u00e9s un proc\u00e9s de millora, no una recepta per a la perfecci\u00f3) aquestes dues coses simult\u00e0niament, tenim el nostre sistema de suport postural treballant millor, i en aquest moment ens aturem per reconsiderar el curs: realitzem l\u2019acci\u00f3, no la fem o fem qualsevol altre cosa? Finalment triem, per exemple, c\u00f3rrer. En aquest moment som conscients d\u2019estar decidint qu\u00e8 fer i de saber com ho fem i aix\u00ed podem mantenir l\u2019h\u00e0bit a ratlla. A partir d\u2019aqu\u00ed cal reprendre el proc\u00e9s, mentre seguim fent l\u2019acci\u00f3, tantes vegades com sigui necessari. <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s un procediment que ens porta per un cam\u00ed no transitat, no habitual, i per tant ens sembla erroni. Si volem tocar un instrument musical d\u2019una manera que no hem fet mai, obligat\u00f2riament estarem inc\u00f2modes, pensarem que no ho estem fent b\u00e9, voldrem corregir milions de coses, etc. Si volem caminar sense comprimir-nos, tamb\u00e9. O restar asseguts sense comprimir-nos. Per tant requereix persist\u00e8ncia, confian\u00e7a i atrevir-se a transitar per territori desconegut. Requereix deixar de fer les coses tal com habitualment entenem \u201cfer\u201d. Cita d\u2019FM: \u201cCanviar vol dir portar a terme una activitat en contra del nostre h\u00e0bit de vida\u201d.<\/p>\n\n\n\n

EL FOCUS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Finalment, per acabar d\u2019explicar la TA, m\u2019agradaria introduir dos conceptes que ja han sortit de manera tangencial i son essencials per tal de poder portar a terme satisfact\u00f2riament el proc\u00e9s que acabem de descriure. Al primer li dir\u00e9 \u201cfocus en la manera\u201d i al segon \u201cfocus en el resultat\u201d. Quan baso una acci\u00f3 en el segon concepte, \u201cfocus en el resultat\u201d, la probabilitat que l\u2019h\u00e0bit agafi les regnes \u00e9s immensa ja que la prioritat ser\u00e0 aconseguir el resultat. En el moment que ens sembli que hem de decidir entre obtenir el resultat o mantenir un bon \u00fas conscient, triarem resultat, per definici\u00f3. Si, en canvi, faig l\u2019acci\u00f3, qualsevol acci\u00f3 (estar assegut, per exemple), amb el primer concepte \u201cfocus en la manera\u201d com a prioritat, l\u2019h\u00e0bit ho tindr\u00e0 m\u00e9s dif\u00edcil per prendre el control, en un moment on els dubtes ens arribin i ens sembli que la decisi\u00f3 sigui o \u00fas o objectiu, la resposta ser\u00e0 clara. La TA est\u00e0 basada en posar el \u201cfocus en la manera\u201d en contraposici\u00f3 posar el \u201cfocus en l\u2019objectiu\u201d. En cap cas promou una ren\u00fancia a aconseguir un objectiu senzillament \u00e9s un canvi de prioritats.<\/p>\n\n\n\n

APRECIACI\u00d3 SESORIAL<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Val, ja ho he ent\u00e8s, ja s\u00e9 qu\u00e8 fer! He de trobar la manera de tenir aquesta experi\u00e8ncia no habitual i ja ho tinc! B\u00e9, no \u00e9s tan senzill\u2026 Alexander, dins de les seves troballes magn\u00edfiques, va veure una de les conseq\u00fc\u00e8ncies de mantenir un \u00fas defectu\u00f3s durant llargs per\u00edodes de temps \u00e9s que el nostre sistema d\u2019apreciaci\u00f3 sensorial esdev\u00e9 no confiable. Qu\u00e8 vol dir aix\u00f2? <\/p>\n\n\n\n

Nosaltres registrem la realitat (com estem situats, on tenim les cames o com estem de despla\u00e7ats respecte el nostre punt d\u2019equilibri \u00f2ptim, per exemple) amb el nostre propi sistema de registre (ulls, pell, o\u00efda, sistema propioceptiu, etc). \u00c9s for\u00e7a complex i la descripci\u00f3 del seu funcionament excedeix els l\u00edmits de la TA, per\u00f2 s\u00ed que podem dir que \u00e9s un aparell que la seva precisi\u00f3 dep\u00e8n de com es fa servir, del nostre \u00fas. Un \u00fas no educat provoca que el nostre sistema d\u2019apreciaci\u00f3 no funcioni b\u00e9. Aix\u00f2 vol dir que trobar una manera, nosaltres sols, amb el nostres medis de veure si estem fent una acci\u00f3 amb bon \u00fas o no, \u00e9s extremadament dif\u00edcil. Com a analogia, imaginem que tenim un rellotge que sabem segur que no funciona i a m\u00e9s tampoc sabem quin \u00e9s el seu defecte (no sabem si va una mica endarrerit o lent o molt r\u00e0pid). Tindria algun sentit dir que marca les 3? FM solia dir que \u201cno pots saber res, amb un instrument que funciona malament\u201d. I el nostre instrument per saber si estem fent b\u00e9 una cosa \u00e9s exactament el nostre sistema d\u2019apreciaci\u00f3 sensorial, que pot estar tan espatllat que moltes vegades som capa\u00e7os de confondre expansi\u00f3 amb estr\u00e8nyer-nos, relaxaci\u00f3 per compressi\u00f3 o tensi\u00f3 amb to adequat, entre moltes altres confusions.<\/p>\n\n\n\n

LES CLASSES<\/strong><\/p>\n\n\n\n

I com trobem sortida d\u2019aquest atzucac? Amb alg\u00fa que hagi fet el proc\u00e9s de millorar el seu \u00fas i que ens pugui transmetre aquesta manera de funcionar, que ens doni una experi\u00e8ncia del que \u00e9s usar-se b\u00e9. I millorant l\u2019\u00fas, fem una posta a punt del nostre sistema d\u2019apreciaci\u00f3 sensorial, l\u2019eduquem. Llavors, poc a poc, se\u2019ns comen\u00e7ar\u00e0 a obrir la possibilitat de transitar aquest cam\u00ed per la nostra banda. Aquesta experi\u00e8ncia ser\u00e0, per definici\u00f3, nova i per tant, com hem dit, la sentirem com a err\u00f2nia. Per tant, una explicaci\u00f3 intel\u00b7lectual no ser\u00e0 i no pot ser suficient, no s\u2019aconsegueix un bon \u00fas conscient llegint un o 100 llibres o confiant que tu ja ho podr\u00e0s fer sol seguint unes instruccions en una confer\u00e8ncia online o classe grupal. Necessitem alg\u00fa al nostre costat que ens ajudi a fer aquell pas cap all\u00f2 desconegut que nosaltres no sabem fer i a les classes, el professor t\u00e9 aquest paper. Normalment consisteixen en 45 minuts d\u2019un treball individualitzat amb l’ajut un cadira i una taula per tombar-se. No hi ha manipulacions, no hi ha exercici f\u00edsic, no \u00e9s relaxaci\u00f3, no hi ha meditacions, no \u00e9s una classe, i aix\u00f2 \u00e9s molt important, per aprendre a asseure\u2019s a la cadira ni a com estar estirat. El professor posa les mans molt suaument a l\u2019alumne i mira de comunicar una nova experi\u00e8ncia d\u2019\u00fas que aquest podr\u00e0 posar en pr\u00e0ctica a la seva vida di\u00e0ria. No en forma d\u2019exercicis, ni de procediments dibuixats en taules, ni protocols d\u2019actuaci\u00f3, si no fent possible un canvi gradual en la manera de viure. L\u2019elecci\u00f3 d\u2019una cadira i una taula \u00e9s tan sols una q\u00fcesti\u00f3 pr\u00e0ctica, en el sentit que son les dues coses que s\u2019ha trobat que funcionen millor per fer aquest aprenentatge. Podrien ser altres objectes o podria no ser-ne cap. <\/p>\n\n\n\n

Cal dir que Alexander va fer aquest proc\u00e9s ell sol\u2026 amb un sistema d\u2019apreciaci\u00f3 sensorial no educat i amb un \u00fas defectu\u00f3s\u2026 \u00c9s veritat. He dit que era extremadament dif\u00edcil fer el proc\u00e9s sol, no impossible. Per\u00f2 per ara, nom\u00e9s coneixem un hum\u00e0 que ho hagi pogut fer tot sol, ell. De fet, FM no es considerava especial\u2026 deia que \u201ctothom pot fer el que jo faig, si hagu\u00e9s fet el que jo he fet\u201d. Per\u00f2 el problema rau aqu\u00ed, fer el que ell va fer, sense ajuda, \u00e9s de proporcions b\u00edbliques!<\/p>\n\n\n\n

A QUI EST\u00c0 DIRIGIDA LA TA?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Molt b\u00e9. Ara s\u00ed, per acabar, algunes respostes a preguntes que potser teniu voltant pel cap.<\/p>\n\n\n\n

A qui va dirigida la TA? Qui se\u2019n pot aprofitar? \u00c9s una cosa per gent amb problemes? Per gent que faci activitats dif\u00edcils com atletes, m\u00fasics o actors i vulgui millorar? O\u2026 jo no estic tan malament, realment em serviria? O de veritat que he de pensar tota l\u2019estona, ser conscient de com ho faig tot, parar, decidir? aix\u00f2 \u00e9s impossible!<\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, evidentment no \u00e9s obligatori aprendre la TA, per raons obvies\u2026 t\u00e9 uns 120 anys d\u2019hist\u00f2ria i la humanitat porta existint\u2026 I hi ha gent molt feli\u00e7 que ni coneix la TA. \u00c9s cert que for\u00e7a gent hi acaba arribant per voler solucionar dolors o malestars que no acaben de remetre, de dif\u00edcil diagn\u00f2stic o per voler millorar el rendiment o per inter\u00e8s en el creixement personal. Aquestes dificultats, ganes de millorar o d\u2019evolucionar, en moltes ocasions, s\u00f3n dif\u00edcils de superar o de portar a terme tot sols, ja que impliquen la millora d\u2019un \u00fas que est\u00e0 per sota o molt per sota el que seria raonable, ja no diguem \u00f2ptim. I, si el problema \u00e9s l\u2019\u00fas, un factor que passa desapercebut la majoria de vegades o sempre, ja em dir\u00e0s. Dit aix\u00f2 \u00e9s una t\u00e8cnica que serveix a qualsevol persona, no cal que et faci mal res, ni que estiguis fent un esport d’elit, ni que vulguis arribar a la sublimaci\u00f3 personal… El prerequisit \u00e9s voler millorar, voler aprendre i estar disposat a posar en dubte el que suposem que sabem de nosaltres mateixos. <\/p>\n\n\n\n

Per altra banda, el fet de ser conscients del que fem mentre ho fem, no vol dir afegir una altra conversa a la cacofonia que \u00e9s moltes vegades el nostre cervell, aix\u00f2 seria augmentar el soroll i dificultar-nos la vida. Amb la TA integrem, poc a poc, una nova actitud en el background, en el nostre rerefons. De fet, substitu\u00efm una cosa que ja estem fent per una cosa millor. Tampoc arriba un dia en qu\u00e8 tot ja funciona autom\u00e0ticament, necessitem mantenir aquesta actitud, aquest voler anar amunt, descomprimir-nos i aqu\u00ed \u00e9s on est\u00e0 el fet de ser conscient, no en el dir-se una recepta i repetint-la constantment.<\/p>\n\n\n\n

FINAL<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ara s\u00ed, acabo de veritat amb una cita de Carl Sagan que m\u2019agrada molt: \u201cUna de les lli\u00e7ons m\u00e9s tristes de la hist\u00f2ria \u00e9s aquesta: si hem estat enganyats prou temps, tendim a rebutjar qualsevol evid\u00e8ncia de l\u2019engany. Ja no estem interessats en trobar la veritat. L\u2019engany ens ha capturat. Senzillament \u00e9s massa dolor\u00f3s recon\u00e8ixer, fins i tot a nosaltres mateixos, que hem estat atrapats. Quan cedeixes a un xarlat\u00e0 el poder sobre la teva persona, quasi mai el recuperes\u201d. \u00c9s una cita que segurament va dir per posar en relleu com ens poden enredar l\u00edders amb ideologies perverses, per\u00f2 crec que el mecanisme individual de convenciment que seguim respecte els nostres h\u00e0bits \u00e9s el mateix: portem tant de temps enredats, que ens costa molt recon\u00e8ixer que potser estem equivocats. I l\u2019esfor\u00e7 ps\u00edquic i f\u00edsic que hem de fer per a desenredar-nos \u00e9s gran, per\u00f2 la recompensa, encara que sigui de desfer una mica, algun nus, \u00e9s immensa.<\/p>\n\n\n\n

CONTACTE<\/strong>
Tel\u00e8fon \/ Whatsapp: 677088400
email: info@joeltecalexander.com<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per Joel Moreno Codinachs DEFINICIONS – CONCEPTES En aquesta xerrada presentar\u00e9 la T\u00e8cnica Alexander. Definir-la del no-res, amb paraules, t\u00e9 el perill de simplificar en exc\u00e9s o de llan\u00e7ar una s\u00e8rie de termes sofisticats que necessiten elaboraci\u00f3 i, a m\u00e9s, i m\u00e9s important, la comprensi\u00f3 del qu\u00e8 realment \u00e9s o pot ser la TA porta […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","footnotes":""},"class_list":["post-174","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/joeltecalexander.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/174","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/joeltecalexander.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/joeltecalexander.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joeltecalexander.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/joeltecalexander.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=174"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/joeltecalexander.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/174\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":209,"href":"https:\/\/joeltecalexander.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/174\/revisions\/209"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/joeltecalexander.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=174"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}